BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ guns dels significatius buits historiogràfics que presentava el monument i la comunitat. El seu autor, el mateix que el d'aquestes pàgines, abordà la qüestió gràcies a la descoberta d'alguns documents inèdits i sobretot a la prospecció autòptica de l'interior del monestir que fou degudament autoritzat per l'abadessa i el consiliari delegat per la cúria episcopal barcelonina. 11 Crida l'atenció que Madurell i Marimon 12 , en la seva obra L'art antic al Maresme (del.final del gòtic al barroc salomònic). Notes documen– tals, no dediqués ni un sol mot al cenobi de les caputxines, fet que fa pensar que, malgrat el seu bast coneixement dels fons notarials i en concret de la documentació contractual artística, no tingué mai i: opor– tunitat d'estudiar la documentació que ha fornit bona part del present treball. De fet sobta, i molt, que en una ciutat que gaudeix d'un dels pòsits historiogràfics més destacats del país, la monumentalitat, la in– tegritat i l'excel·lent estat de conservació del monestir de l'Assumpció no hagi merescut gaires aproximacions de caràcter històric, ja sigui del monument ja sigui de la comunitat que hi resideix. Darrerament (2021), Joan Giménez Blasco i Ruth Garcia han pu– blicat El Carme! a Mataró. Un camí de segles 13 on els autors abracen, en una sola obra, la presència monacal de l'orde carmelità des de la reforma de Santa Teresa i Sant Joan de la Creu i fins l'actual comunitat carmelitana de Cirera, passant pel monestir dels Carmelites de Sant Jo– sep i el desaparegut convent de les Tereses que estava situat a la plaça homònima, al centre de la ciutat. Tal vegada aquesta edició sufragada a despesa de l'Ajuntament de Mataró podria servir de mostra per abordar la recerca i publicació de la història de la presència franciscana dels framenors Caputxins i de les clarisses de Mataró. Mataró. "De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat tardana al món medieval". Ill Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró, 2006. Pp: 261- 269. 11. S'escau regraciar novament a l'abadessa Mare Montserrat que EPD i a mossèn Josep Anton Arenas que facilitaren l'estudi dins de la clausura. 12. MADURELL I MARIMON, Josep Maria: 'Tart antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals". Premi Iluro 1968. Mataró 1970. 13. GIMÉNEZ BLAsco, Joan i GARClA LóPEZ, Ruth: El Carme! a Mataró. Un camí de segles. Ed. Efadós. El Papiol 2021. 172