BCCCAP00000000000000000001725

ALEXlS SERRANO MÉNDEZ anava de pas fins a la cort procedent de França, on havia estat desterrada durant dos anys i mig. l.;estada de la reina mare a la capital del Maresme fou amenitzda per tota mena de festejaments i cerimònies tant religioses com laiques. La sobirana, acomboiada pel Bisbe de Barcelona i l'alcal– de, regidors, el rector i els capellans beneficiats de Santa Maria, visità el monestir el dia 3 de març on rebé el besamans de les monges i pogué veure, amb els propis ulls, les mines i altres sistemes defensius que els nacionalistes havien fet a l'horta del convent. La comunitat esperava que la casa reial asumís les despeses de reparació dels danys de l'horta però, en comptes d'això, la reina mare donà simplement una moneda per cada monja i proveí el convent d'una casulla blanca (Pou i Parera, 1931 pg. 129-141). Convent i escola de noies Arran del concordat entre la Santa Seu i el govern espanyol de 1852 i de les disposicions del govern del general Espartem, les monges foren obligades a impartir ensenyament per a nenes. Malgrat no tenir forma– ció ni vocació d'educadores, les monges, a contracor, obeïren l'obli– gació davant l'amenaça de ser exclaustrades. Així les coses, el 16 de setembre començà el curs de 1855-1856 i s'iniciaren les lliçons. Si bé inicialment eren molt concorregudes les aules del monestir, el mes de desembre de 1856 només es comptaven tres o quatre alumnes, fet que motivà el tancament de l'escola. (Pou 1 PARERA, 1931 pg. 145-146). 8. EL CONVENT l LES OCUPACIONS MILITARS Durant la Guerra del Francès Durant la Guerra del Francès 1808-1814 el convent fou escenari d'al– guns fets d'annes. En entrar els francesos, el 16 de juny de 1808, a la ciutat es desencadenaren tot un seguit de represàlies contra els naturals per la seva anterior resistència. A la zona propera del convent caigueren explosius d'un i altre bàndol i sobretot dels que els anglesos llençaven des del mar per tal de foragitar les forces napoleòniques. El convent resultà il·lès però, davant de la negativa que reberen els francesos de poder entrar per la porta del monestir, aquests incendiaren el torn. Un cop dins, els militars respectaren les monges que restaren incòlumes, 216