BCCCAP00000000000000000001725

EL MONESTIR DE L:ASSUMPCIÓ J LA COMUNITAT DE CAPUTXINES DE MATARÓ 7. ALGUNS FETS HISTÒRICS Acolliment de les caputxines de Girona i de Barcelona Entre l 794 i 1796 la comunitat de Mataró acollí les religioses ca– putxines de Girona davant de les adversitats que el convent gironí de l'Anunciació hagué de fer front durant l'ocupació francesa de la Guerra de la Convenció, també dita dels Pirineus o del Rosselló, que enfrontà la monarquia espanyola amb el govern revolucionari francès. Més endavant, el 1869, el convent mataroní hagué d'acollir la co– munitat de caputxines de Barcelona segons l'imperatiu del manament del Governador que, en virtut de la revolució que havia destronat a Isabel II, reduí el nombre de convents i concentrà les monges en menys cases. Foren 28 les monges que vingueren de la ciutat comtal l'any 1869 i hi restaren fins el 7 de març de 1881, quan retornaren a Barcelo– na però no al seu antic convent sinó a un de nou construït a Sarrià. (Pou l PARERA, 1931 pg. 148-151). Un llamp provoca la crema de la cambreta i part de cor El 17 de juny de 1827, diumenge dins de l'octava de Corpus, un llamp impactà en el monestir. La descàrrega elèctrica deuria xocar amb la campana de l'espadanya i seguí la trajectòria de la corda que del batall discorria per l'escala del cenobi fins a l'interior del temple. En el moment de l'impacte justament les monges, havent acabat el res de les hores i en presència del santíssim, seguien concentrades al cor. Estaven espantades per la gran tempesta, els llums continus dels llamps i el so dels trons. Així les coses quan caigué el llamp, aquest ferí una de les parets del cor, fulminà el faristol i foradà el terra de sota l'altar del cor i es produí un conat d'incendi que cremà tots els ornaments litúrgics que es conservaven a una cel·la que era coneguda com "la cambreta". Una de les monges -Maria Clara Pascual- rebé l'impacte del llamp de ple. Els capellans de la comunitat i els veïns acudiren per apagar l'incendi i un metge va atendre les cremades de sor Maria Clara la qual, al cap de molt de temps de convalescència a la infermeria del convent, finalment es recuperà. (Pou r PARERA, 1931 pg. 119-121). Visita de la reina Maria Cristina de Barbó El 2 de març de 1844 Mataró rebé la visita de Maria Cristina de Borbó (mare d'Isabel II) i hi restà fins el 4 del mateix mes. La reina 215