BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ planes, fanatizandolas con practicas monacales, con insulsas y monó– tonas oraciones y con vanas y ridiculas promesas. (...) Las mugeres, según este pernicioso sistema frailuno, ya no son de sus maridos, sino que son esclavas de la regla y de los frailes; las amonestaciones y re– prensiones de los maridos ya no hacen impresión alguna sobre ellas que, imbuidas por sus rfireclores espriinales, hacen caso omiso de sus obligaciones domésticas, atendiendo antes a los frailes que a sus hijos, deber uvludible y sagrado de toda buena madre. Quanta razón tenia aquel fraile que mientras habra mugeres nada vos puede faltar. Efecti– vamente, aun hoy que el progreso ha avanzado a pasos de gigante, se encuentran todavía mugeres y madres de família que, para atender a los frailes, se olvidan de sus mas sagrados deberes. 102 L'ensurt durant la Setmana Tràgica Durant els altercats anticlericals que es produïren entre el 25 de ju– liol i el 2 d'agost de 1909, les monges del monestir de l'Assumpció restaren estupefactes com temoroses. El dia 26 arribaren els comissa– ris de la revolta procedents de Barcelona amb la intenció de sollevar les forces anticleritcals de la ciutat que aleshores es trobava enllestint els preparatius de les festes de les Santes patrones. I..?ambient s'enrarí, el convent de les caputxines teòricament havia de ser el primer en ser incendiat però no tingué res més que un ensurt. El dia 27 al matí, uns revoltosos llaçaren una pedra a les estances del capellà i, a la tarda, uns individus s'enfilaren a la tàpia del cenobi amb la intenció d'assaltar la casa conventual però, en veure l'alçada interior de la paret, giraren cua i la cosa no anà a més. (Pou I PARERA, 1931 pg. 151-153). Destrucció durant la Guerra Civil El que fóra capellà de la comunitat, -l'autor que hem anat seguint en aquestes ratlles-, mossèn Josep Pou i Parera, deixà en les darreres pàgi– nes de la reedició de 1931 del seu llibre de 1922 una seva inquietut que d'alguna manera fou un presagi: els avalots i les agitacions del segle xrx i de la Setmana Tràgica no havien pas quedat enrere i en els cercles religiosos hi havia un temor que la república no fos sinó l'enèssim epi– sodi propiciatori d'una nova persecució religiosa. (Pou I PARERA, 1931 l 02. El Ideal Moderno (1881-1899), 6/l l /1881. 212