BCCCAP00000000000000000001725

EL MONESTIR DE L'ASSUMPCIÓ I LA COMUNITAT DE CAPUTXINES DE MATARÓ La comunitat víctima de l 'anticlericalisme. Crema del convent dels caputxins i presència dels cristins o isabelins El 26 de juliol de 1836 arribaren els revolucionaris des de Barcelo– na amb la intenció de cremar tots els convents de la ciutat. Primer van expulsar de llurs cases els Escolapis de Santa Anna i els Carmelites descalços de Sant Josep. I.; l d'agost van incendiar el convent dels fra– res caputxins. I..;endemà, dia 2 d'agost, una gernació pressionava a les monges que abandonessin el convent, alguns amb l'ànim de destruir el convent, altres amb la bona fe de salvar la vida de les monges. Fi– nalment el benefactor del convent, Josep de Bofarull, es presentà amb 50 milicians al servei de l'oficial de les autoritats revolucionaries de la plaça que foren manats a protegir el convent i les seves residents. Així transcorregueren uns dies fins que, finalment, els soldats cristins acabaren ocupant parcialment el convent compartint-hi sojorn amb les monges. De dia una dotació acampava a la casa del capellà i de nit la guàrdia es feia des de la miranda del cenobi. Aquesta dotació protegí el convent i les monges davant el pas dels ultrarevolucionaris dits de la "colla de la brusa" que feren cap al convent el dia 17 de setembre de 1835 formant una esquadra d'uns 700 homes que creuaven el país en direcció a Girona. Les autoritats revolucionàries locals, no aconse– guint que les monges marxessin, finalment van decidir obrir una porta al convent que permetia a qualsevol persona entrar i passejar per l'horta sense cap mena d'inconvenient, fent de retruc que les monges no en poguessin disposar. Malgrat totes aquestes pressions, les monges no abandonaren el convent. (Pou I PARERA, 1931 pg. 121-134). Els jamancis converteixen el convent en fort militar El 3 de setembre de 1843 el revoltats de la Jamància prengueren per la força la plaça de Mataró i, per major control de la ciutat, instal·laren vigilants al cim del campanar de Santa Maria i a la miranda del convent. Foren moltes les molèsties que suportaren les monges fins que, el 26 de setembre, els revoltats foren vençuts per les tropes del General Prim. Per suprimir la revolta, Mataró esdevingué gairebé un escenari de guer– ra amb tres fronts de lluita, un a la platja, un altre al carrer Argentona i un altre al Camí Ral de la Mercè. A mesura que les tropes de Prim anaven reduint els revoltats, aquests s'anaren retirant i concentrant-se al convent de les caputxines on pretengueren fer-se forts i aguantar la resistència fins a la nit per poder aleshores, aprofitant la fosca, fer-se escàpols. De tant picar a sometent, els Jamancis deixaren inservible la 209