BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ 6. LA COMUNITAT l L'EDIFICI ENTRE ELS SEGLES XVlll I XX Com s'ha dit, la fundació s'incardinà per voluntat de Felip V, seguint l'institut que la venerable Àngela Margarida Prat, més coneguda com Margarida Serafina, havia desenvolupat a les cases de Barcelona, Man– resa i Girona. Margarida, ultra enviudar, formà part del Tercer orde Sant Francesc i, quan fou autoritzada per Felip III, fundà el primer convent de Clarisses Caputxines a Barcelona, el de Santa Margarida la Reial. Les constitucions del monestir de Barcelona i els que es fundaren des de llavors (Manresa, Girona i, finalment, Mataró) van seguir el model de les Clarisses Coletines, la branca més rigorosa de la família clarissa que respecten escrupolosament la clausura, la pregària, la vida contem– plativa i la pobresa. Malauradament la destrucció de l'Arxiu capitular de la comunitat durant la Guerra Civil ens ha privat de conèixer de història domèstica de les residents del convent des de la seva fundació i inauguració fins a l'arribada de la Guerra. Altrament la documentació posterior al conflic– te és massa escassa per elaborar un mínim discurs històric. D'espigolar dades d'ací i d'allà hem intentant refer almenys dos eixos. La tradició popular diu que les caputxines eren el convent pobre de Mataró i que les novícies, quan hi accedien, no aportaven cap mena de dot. Altrament, les noies de cases benestants de la ciutat que volien fer vida contemplativa ingressaven al convent de les Tereses del Carmel, on sí s'exigia dot per sufragar les despeses de la postulant. Així les coses no sorprèn l'escassetat de referències documentals relatives a les propietats de la comunitat de monges caputxines. Si bé inicialment i per voler del mateix rei Felip V les aspirants al convent estaven exemp– tes d'aportar el dot, a partir del concordat entre Madrid i la Santa Seu de 1852 s'establí l'obligatorietat de les aspirants a contribuir amb un mínim dot. (Pou I PARERA, 1931. Pg 90-93) Amb tot, el convent de les caputxines mantingué i manté encara avui la consideració de comunitat pobra en contraposició a la comunitat de les Carmelites de la mateixa ciutat. Propietats urbanes del convent. Un veïnat a l'entorn del monestir Pocs anys després de la posada en marxa del convent, el 1757, el pa– trimoni immoble urbà de la comunitat era format per 8 habitatges, tots ells situats a frec dels murs de l'horta conventual, al carrer aleshores 200