BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ Pel que fa a les parets, la taba diu: "Sapia lo mestre, que empendra fa obra tinga la obligació de pare– dar dits fonaments de pedra y bon morté b/anch fent les filades de tres en tres palms de alçada y una filada de un palm de alt que formin la banqueta per desgruixar las parets que se han de continuar sobre dits fonaments". 51 Tots els sostres són fets de "voltes grasas ", això és, fetes per cairons lligats amb guix i reblertes per "tiestos". Aquestes voltes són totes co– bertes pels pisos superiors, tret de les del capdamunt de tot que són co– bertes per les encavallades formant així les golfes en els espais restants. "La fusta de fas encavalladas ha de ser clavada, ço es en las cuixas y tirants ab claus de galavern; las bigas ab claus de manilla - y las llatas ab claus de dinals y mitg (... )". 52 La cuina De dimensions més que considerables, la cuina presenta, encara avui, alguns elements de la fundació com la gran campana d'extracció de fums i la doble pica del safareig de pòrfir negre. La robera Es tracta d'una petita sala, ara emprada com a traster però que de vell antuvi servia com a sala per a la planxa. D'aquesta activitat en roman la campana de fums i el braser on es col·locaven les planxes de ferro. El refectori Situat entre el rebedor i la cuina, rep la llum natural de l'hort. De cada finestra n'arrenca una volta que creua la volta del sostre. Les taules de fusta situades en forma d'U, s'aguanten sobre petits pilars de pedra picada de Figueres. Al capçal de la sala sobre la taula de l'abadessa hi havia un llenç atribuït també a Viladamat (RrBAS I BERTRAN, 1981 ). 5 l. Ibídem f. 354. 52. Ibídem f. 362. 192