BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ sència d'aquest element només pot suggerir la presència d'un barranc o torrent que pogués posar en perill l'estabilitat del conjunt. Bona part de les parets exteriors, sobretot les del carrer l 'Esplanada, presenten obertures cegades per maons i material de desfeta, aquelles són fruit de les successives ocupacions de militars i insurgents que afec– taren el monestir durant els segles xrx i xx (Pou I PARERA 1931 ). La casa de capellans i gern1ans donats conserva aquestes obertures tancades que, quan foren obertes, servien com sageteres des d'on atrinxerar-se. També en aquesta paret (carrer l'Esplanada) es pot veure una porta ce– gada que serví per entrar l'artilleria i les provisions dels escamots fran– cesos que formaven part dels Cent Mil Fills de San Lluís. D'altra banda la presència dels Jamancis. i el desallotjament d'aquests dut a terme pel general Prim el 1843. causà la pràctica demolició de la paret de tanca del monestir, que més tard es va haver de reconstruir. Un element remarcable és la finestra de la casa de capellans just al costat dret del portal del monestir, que presenta una decoració a edifici en estuc, molt malmès pel pas del temps. La capella conventual Es tracta de l'espai construït més gran del complex, les seves di– mensions són de 13,70 m d'ample i 32,60 m de longitud. La seva planta de saló. pròpia de les prescripcions de Sant Francesc i la simplicitat de línies, no deixa espais per capelles i els únics elements de decoració que presentava eren les pintures atribuïdes a Antoni Viladomat (RIBAS 1 BERTRAN, 1981 ). Tota la decoració es va perdre durant els fets del juliol de 1936. El sostre és cobert per voltes de creueria rebaixades. Sis fines– tres a cada costat il·luminen el temple amb llum exterior mentre que dues petites finestres sobre l'altar el comuniquen amb les tribunes de la infermeria i permet el seguiment dels oficis de les germanes malaltes. La capella disposa d'un atri d'accés cobert que serveix de cancell del temple sobre el qual es troba el cor alt des d'on les monges poden cantar els oficis. El 1946, Josep Puig i Cadafalch, (SALJCRú, 2001, pg. 37-43) quan el monestir va deixar de ser presó franquista, va dissenyar l'altar d'ala– bastre que fou consagrat el 1951 48 i el 31 de maig de 1985 es col·locà 48. ACCM: Full dominical parroquial tercera setmana de maig de 1951. 190