BCCCAP00000000000000000001725

EL MONESTIR DE I.:ASSUMPCIÓ I LA COMUNITAT DE CAPUTXINES DE MATARÓ indica el preu de l'obra (29.800 lliures), desconeixem quin fou el sou de Soriano tot i que, si tenim en compte que era l'encarregat de l'obra més important del principat del moment i dirigia altres obres de cert prestigi, fa pensar que, pel seu renom, Soriano cobrà una bona suma per executar els traçats de l'obra. Ens podrien servir les consideracions de Vilar (VI– LAR, 1980 p. 21 O) que calculà per oficials i mestres d'obres els salaris mitjans entre el període de 1716 i 1773. situant-los entre 12 i 14 sous. La.fàbrica del monestir: l 'estil de l'ed{fici Com que el monestir es construí ex professo per les monges caputxi– nes, la nova edificació no va aprofitar estructures preexistents i, segons Fra Valentí Serra (SERRA DE MANRESA, 2002 p. 337), aquest fet va per– metre aplicar el model italianitzant de construcció de monestirs, propi de l'òrbita franciscana italiana, que al nord-est de la Península Ibèrica no tingueren gaire succés a excepció del que ens ocupa. Ens trobem, doncs, davant d'un edifici influenciat per l 'Escola del Camp de Tarragona que, en els segles xv1 i xvn, havia reincorporat al llenguatge estilístic català velles formes italianitzants les quals, entre 1700 i 1775, donarien com a resultat un barroc academicista i classicis– ta (TRIADó, 1999). En aquest context entenem la forma quadrada de la capçalera del temple i el portal coronat amb la típica corba mixtilínia. El complex es mostra auster, no només pel seu programa decoratiu sinó també per la distribució dels seus espais. Pretén ser el reflex de la simplicitat ascètica de la vida cenobita franciscana i, alhora, l' escenifi– cació típicament barroca que neix del joc de volums. Molt probablement l'escassa decoració i el llenguatge estètic del convent ha estat la causa de la falta d'estudis per part dels historiadors de l'art. És significativa l'obra de Madurell (MADURELL, 1970) que es lamenta de la desaparició del con– vent de les carmelites i no glosa ni una paraula del de les caputxines. Les parets exteriors del cenobi Pel que fa a les parets exteriors de la part oriental de l'edifici, Sori– ano les projectà amb nombrosos contraforts, fet que indica la inestabi– litat del terreny que trobà a l'hora d'assentar-ne els fonaments. També, a la paret exterior de la casa dels capellans al carrer Esplanada, trobem una estranya anomalia, Soriano la feu amb un talús en forma de paret tipus italià. Si tenim en comte que no és una edificació defensiva, la pre- 189