BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ De Fabià de Vic en resta poc rastre documental 45 • D'ell sabem que es cuidà de la traça del convent de framenors caputxins de la capital d'Osona, de la qual es conserven alguns esborranys a l'Arxiu de la Co– rona d'Aragó. 46 Fra Fabià de Vic, en cloure's la construcció del cenobi, presentà una declaració jurada, el 15 de febrer de 1735, en la qual ma– nifestava que ell havia fet els plànols a partir dels quals l'Ajuntament de Mataró va subhastar l'obra; que fou triat com a director de l'obra; que, malgrat haver estipulat construir tot el conjunt en dos anys, fou ell mateix el que va manar que es construís amb més temps del previst inicialment i que manà perfeccionar l'obra segons els estils de la religió caputxina. Altrament el frare testificava a favor de l'empresari (Francis– co de Soriano) el qual havia vist augmentar els costos més enllà del que es preveia a la taba de la subhasta i requeria que el promotor (Pau Martí) compensés les despeses que Soriano havia avançat. 47 Francisco de Soriano formava part d'una família d'arquitectes i mestres d'obres procedents de Girona que es mantingueren actius en– tre els segles xvn i xvm. En concret, de Francisco Soriano sabem que fou sub-sentista de les obres de les drassanes de Barcelona empreses el 1718. Més tard, en qualitat d'arquitecte major, dirigí durant molts anys (des de l 720 aproximadament fins 1745) les obres de la Universitat de Cervera dissenyada per Francesc Montagut. Aquesta feina la realitzà sovint allunyant-se dels plànols dels enginyers militars, per la qual cosa la junta d'obres de la Universitat li aturà l'obra el 24 de febrer de 1734 i engegà un plet el 23 d'agost de 1745. Altres projectes de Franciscà Soriano a Cervera foren l'Hospital de Castelltort (1733) i el convent de Mínims (1740) (MoRA CASTELLÀ, 1997). Des de 1730 alternà la seva tas– ca a Cervera amb altres feines com ara el monestir que ens ocupa i, entre 1729 i 1730, executà els plànols de Pere Bertran al monestir de Sant Agustí Nou de Barcelona. (ARRANZ, 1981 ). Per bé que la taba notarial 45. Fabià de Vic nom de religiós de Pere Roqueta, fill de Francesc Roqueta i de Jerònima, Nasqué a Vic. Vestí l'hàbit al convent de Santa Eulàlia de Sarrià el 17 març 1709 i professà la Regla de Sant Francesc el 23 de març de 1710. Morí al convent d'Arenys de Mar el 21 de febrer de 1754, als 66 anys d'edat i 45 de vida religiosa. 46.ACA: Ordes Religiosos i militars/ 7 fons monacals procedents de la Universitat. Lligall, 46, carpeta 2, doc. 6 (plànols 1-3). 47. Fons Antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona: Relación v declara– ción ivurada de Fray Fabian de Vich, religiosos !ego capuchino que ha hech; como di– rector que ha sida de la fabrica del ,meva convento de monjas capuchinas de la Ciudad de Matarà, con el permiso del reverendisimo Padre Provincial de su orden. 188