BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRA.NO MÉNDEZ De l 'aprovació de la Causa Pia a l 'entrega de les claus del monestir Finalment, el bisbe aprovava la Causa Pia amb autorització apostò– lica el 12 d'abril de 1741 (Pou 1931, 19). Aquesta causa, s'encarregaria tant de sustentar la comunitat com de mantenir la fàbrica de l'edifici per mitjà de les rendes i censals d'algunes cases properes al monestir. !.;obra del cenobi va concloure a finals de 1735, però foren conveni– ents alguns arranjaments, que demoraren l'obra fins al 1736. El 23 de desembre de 1740 Martí rebé de la Santa Seu la concessió del títol de "fundador" que "post ejus mortem, Magistratus Mataronis potiatur Ti– tulo Protectoris" (SERRA 2002, 339). Com s'ha dit amb anterioritat, les monges no s'instal·laren a la nova casa conventual fins que el bisbe sancionà la Causa Pia; així, el 23 d'abril de l 741, prengueren possessió del monestir, en solemne proces– só, les monges procedents de Santa Margarida la Reial, acompanyades dels gegants, l'àliga i les autoritats municipals. Aquell mateix dia. Pau Martí va cedir la propietat a l'abadessa Maria Magdalena Llucià. "Al dia que ingresaron las Madres Fundadoras a este convento, el seíior Fundador entregó las llaves del mismo al. SI'. Obispo en serial de do– nación (.. .)". 42 Després de la seva mort, el 2 de juliol de 1749, el títol de fundador, així com el patronat del monestir, passà a l'Ajuntament de Mataró. El record de Martí es va anar esmorteint amb el pas del temps. Tot i això, al portal del monestir encara roman, dins la fornícula que hi ha sobre l'arc central, una estatueta de ceràmica on figura l'apòstol dels gentils, amb una inscripció al plint on es pot llegir "San Pau". Aquest epígraf recorda, si més no, el patró onomàstic d'aquell qui féu que la fundació fos possible. 5. I.;rnmc1 DEL SEGLE XVIII Situat avui al final del carrer Caputxines, originalment el mones– tir es trobava lluny del nucli urbà, fora muralles, envoltat de parcel·les d'horta, molt a la vora del convent dels caputxins. El convent té una planta complexa donada la seva adaptació al parcel·lari del que fóra 42. ADB: «Elencos del arciprestazgo», Mataró/ J (1921) núm. IV 186