BCCCAP00000000000000000001725

EL MONESTIR DE L'ASSUMPCIÓ I LA COMUNITAT DE CAPUTXINES DE MATARÓ La taba la sotasignava Jaume Duran, en nom de Pau Martí, ja que aquest era a Lisboa. Jaume Duran és un dels comerciants més importants de la Catalunya del moment i, malgrat que és present al citat informe policial de Josep Molines de 1716, no figura com a correspost comercialment amb els Martí. Malgrat no figurar com a socis en la documentació, els pressuposem una relació d'amistat i, possiblement, alguna eventual em– presa comercial conjunta. Francisco Soriano, aleshores director del projecte de construcció de la Universitat de Cervera (SERRANO 2004), guanyà el concurs de 1730 per a l'edificació del monestir i, com hem dit més amunt, les obres s'iniciaren, amb la primera pedra, el 17 de desembre de 1730 i es perllongaren durant tres anys i mig. Abans de finalitzar les obres, Pau Martí ordenà la redacció de la ja mencionada Causa Pia a Bonaventura Olzina, el mateix notari que havia redactat al juny de 1730 la taba per a la construcció. Per mitjà del nou document, Martí es comprometia a mantenir la comunitat mentre visqués, i a traspassar aquesta obligació al consist01i municipal després de la seva mort. El 18 de novembre de 1733 es féu el projecte de la Causa Pia anomenada de l'Assumpció, 40 tot i que fou reforçada diverses vegades amb posterioritat. Martí demanà al bisbe, el 21 d'abril de 1734, la seva llicència per dotar-la de legalitat, amb aquestes paraules: «Després dels meus dies lo litre ayuntarnent desta ciutat y altres per– sonas devotas cuidaran de la administració de ella, zelant en est negoci la major glòria de Déu, susubmetem11e sempre al decret de la Sta Iglesia nostra mare (...) suplicant se vulla posar en ell la sua autoritat y decret.» 41 En la redacció de la causa, Martí figurava corn a benefactor anònim: «Y para rnejor esmalte de su vocación fervorosa, no quería dicho Devoto se usaré ni supiere de su apellido, si solo que el Ayuntamien– to se quedase con el nombre de glorioso fundador, cuidando y admi– nistrando la mencionada Causa Pia(...)». Martí pretenia romandre en l'anonimat, corn ho manifesta també a la Reial Llicència de Felip V, així com les cartes amb els regidors de l'Ajuntament, però el 22 de juny de 1730 es féu pública la seva identitat (Pou 1931, 25 i 26). 40. ADB: Sèrie Comunium 1741, 22 i 23 abril, f 136-139. 41. ADB: «Ordes Religiosos». Caputxines, 1705-1887 s/n. 185