BCCCAP00000000000000000001725

EL MONESTIR DE L'ASSUMPCIÓ I LA COMUNITAT DE CAPUTXINES DE MATARÓ la corona hispànica (1700-1714). A Francesc Martí, com a comerciant resident a Roma -i no a Lisboa, com el seu pare i el seu germà-, se'l culpava de conspirar contra Felip de Borbó des dels Estats pontificis, on residia i comerciava. Francesc constava en la nòmina d'un informe de "desafectos" que Josep Molines, eclesiàstic, exrector de Santa Maria del Pi i membre destacat del partit filipista al servei del monarca de la casa d'Anjou, havia fet per controlar els exiliats austríacistes i, alhora, atacar el primer ministre Alberoni davant els Estats pontificis (TOR– RAS 1990, 119). No envà, la Santa Seu, amb Climent XI al capdavant, s'havia decantat per Carles durant el conflicte successori. Pel que fa a Pau Martí i al seu pare Joan, ens adonem que no «gaudi– en» de l'apel·latiu de «desafectos», sinó que consten com a simples cor– responsals dels següents comerciants barcelonins: Josep Buigas, Joan Francesc Comelles, Gaspar Salla, Agustí Clavell, Josep Nadal, Segimon Milans, Josep Milans, Jaume Milans, Francesc Sadurní i Rafael Vilar. Estranya que Martí, a la Causa Pia de 1733, no anomenés la presència del seu germà a Lisboa 37 ni, molt menys, a Roma, ni tampoc els motius que l'havien dut personalment al regne de Portugal. Tot fa pensar que aquest descuit era més aviat intencionat i que tal vegada amagava una part del passat familiar políticament compromès. Pel que fa a la vida privada del fundador, la desconeixem gairebé completament. Sabem que fou solter i que morí el 2 de juliol de 1749. Fou enterrat a l'església de Sant Felip Neri, on s'havia educat i d'on també era benefactor. Segons Pou i Parera (Pou 1931, 20), per causa de la seva sobtada mort, no arribà a temps de signar el testament i, per tant, mancava de validesa legal. En aquell document, Martí llegava totes les seves pertinences en forma de deixes amb finalitats caritatives, però a la seva mort la comunitat fundada per ell a Mataró, l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, i els seus descendents, litigaren, disputant-se la seva herència. Finalment, l'any 1758, el cas es resolgué declarant el testador «ab intestato» i fent un repartiment equànime de les deixes entre els diferents marmessors. 37. La presència de Francesc Martí a Lisboa està documentada a la documentació referent a la investigació de Josep Molines. ACA: Reial Audiència. Papeles de Su Ex– celencia, lligall 2, plec 32. 183