BCCCAP00000000000000000001725

ALEXIS SERRANO MÉNDEZ bisbe de Barcelona, monsenyor Jiménez de Cascante, per satisfer els desitjos del monarca expressats en la Reial llicència. 20 La cerimònia tingué lloc després d'haver-se fet el cant de vespres a la parròquia de Santa Maria. En aquell acte la corporació entregà al rector les lletres de comissió per tal que procedís amb el ritual. 21 "Procedió dicho Sr. Rector a bendecir y colocar la primera piedra, que era cuadrada con cinco cruces en la faz de la misma hechas, y ayu– dàndole el arquitecta, la colocó en el hondo del portal mayor en donde debía construir la Iglesia, y en un agujero de la misma piedra, hecho a propósito, se colocó un vaso de vidrio cristalino, dentro del cual se puso un pergamino con unas inscripciones, y otro pergamino con la armas de Rey, de la Ciudad, de la Religión de Capuchinas y las del devoto fundador, un escudo de oro con la efigie de S.M., otras monedas de plata y cobre, y el agujero se cubrió con cal y canto. Luego se cantó el Te Deum, (.. .)" 22 Anys a venir, en la sessió plenària de la corporació municipal de Mataró del 7 de febrer de 1734, els regidors reberen notícia de la crea– ció de la causa pia pel manteniment de la comunitat de caputxines que, en el futur, havien de residir al convent de nova planta. De la lectura de l'acta de l'acord de ple es dedueix que el fundador de la comunitat havia contravingut el que el mateix monarca havia manat, que era, ni més ni menys, que l'Ajuntament havia de constar com a membre de la fundació i, segons sembla, fins aleshores ni el fundador ni els seus representats ho havien comunicat al consistori. Altrament, de la lectura de l'acta es dedueix que, per aquelles dates, la incògnita de la identitat del fundador del convent i del corresponent benefici eclesiàstic ja havia estat desvetllada i el nom de Pau Martí ja constava en l'acord de ple municipal, així com també el detall que, per aquelles dates, el promotor del convent residia a Mataró. 23 En relació a la presència de l'Ajuntament en el patronat de la funda– ció del benefici segons el dictat reial, la sang no degué arribar al riu ja 20. Com s'ha dit la llicència de Felip V fou rubricada el 9 de juliol de 1729. Pou en desglossa els punts més importants. (Pou 1931, 24-25). 21. Ibídem 1730-1739. UD 597 fols. 27r. 22. ACCM: «Noticias sobre la fundación», f3. 23. ACM: Fons Ajuntament de Mataró; Llibre d'actes dels acords de ple l 730- 1739. UD 597 fol. 87r-87v. 176