BCCCAP00000000000000000000833

254 NOLASCO DE EL ~~OLAR Si con no raros acentos de piedad Eiximenis va desarrollando « la dignidades » de la condición cristiana en su doctrina y en sus hechos incomparables, no debemos olvidar jamás que como hemos dicho - su expresión se resuelve al mismo tiempo en acometidas a los judíos, a los mahometanos y a sectas que no dejan de ser tendencias religiosas coetáneas del autor. Jesús y sus enemigos, la Iglesia y sus perseguidores, los pocos buenos y los muchos malos, tal es lo que intenta exponer Eiximenis, desde la fundación de la condición cristiana por Jesucristo y sus apóstoles - hay que retener siempre esta suerte de doble fundación - hasta llegar por la santa vida a la «bienaventuranza», palabra esta muy cara a nuestro fraile menor. Corroboremos con textos lo que acabamos de escribir, pocos textos en relación con los muchísimos que podríamos presentar,. sacados siempre del Pri1ner del Chrestia. Crítica del judaismo y mahometismo Empecemos por lo que atañe a los judíos. El libro de que nos servimos contiene una polémica completa contra ellos, como no la hayan ideado mejor otros autores cristianos medievales. El propio Eiximenis indica en un pasaje el resumen de este designio que luego presenta con detalles : « •.. Comenc;a la terc;a part ho punt principal del dit primer libre ap– pellat « Chrestia », la qual posa •XX• dignitats que la lig de gracia present és de molt pus alta que la lig de natura, qui és pus baixa que la Iig d'Escriptura. - Capítol •CCVI•, qui posa la primera dignitat que ha l'estament chrestia sobre la sinagoga, e és quant a major es– pay... Alguns devots chrestians, volent ensenyar que la heretat de Jhesu Christ, c;o és, la sancta religió chrestiana és per Déu dotada espe– cialment sobre la sinagoga en grades e excel ·endes, dien així, que, jatsia que la sinagoga age agudes algunes d'aquelles grades e dons de Nostre Senyor, empero n ·o ha agut axí altament ne excel ·lent ne en tant grau com la nostra present Iig de gracia e relgió chrestiana. Les dites excel ·léncies són innumerables; empero són reduydes sum– mariament a •XX•, e en aquestes següents. E sobrepuja, dones, la santa relgió chrestiana la sinagoga en son siti, en son cap, en son senyal, en son nom, en sos regnes e senyories, en sacrificis e en c;a ley, en c;a duració, en sos patis, en son estament e gererchies e franqueses de sos carrechs, en ses eternals punicions, en ses gravitats, institu– cions, en sos fonaments e principis, en son excés sobra tots altres estaments, en c;o que ha rebut l'espbs Jhesu Christ, en c;o que ella és compliment de la lig vella, en la sancta Escriptura, que ha fort autenticha e medul ·lar e maravellosa, de accel ·lent poble. E aquestes són les •XX• dignitats de la sancta chrestiandat, de cascuna de les quals direm per orde » 9 • " Cap. 206.

RkJQdWJsaXNoZXIy NDA3MTIz