BCCCAP00000000000000000000821

222 MICHAEL BATLLORI Car és tan bo, i és tan dol9 i tan placevol, que tot el que té de bo, [hoJ distribuí als seus amics. I es pot saber[-ho] per aixo: que a tots els angels. 145 i a tots els sants, que són incomptables, dona una esplendor més gran que al sol1 2 • Podras encara admirar amb desig com és bell el lloc on hi ha tan grans lluminaries; [i] que Déu és tan gran, que es troba onsevulla, 90 que no pot ni podra tenir ningú, sinó Ell [tot] sol. Empero atorga tan 150 gran llibertat i tan gran plaer als seus amics, que van en un moment alfa on desitgen. Car Ell vol que pertot li siguin presents, [75v] i, com que Ell és tan gran que avarca tot lloc, els concedí que poguessin ésser amb Ell pertot. Més encara, com que Déu és fort i poderós, atorga a tots aquells 155 amics seus tan gran potencia i tan gran poder, que poden posar en practi– ca tots llurs volers, car, si volien al9ar tot el món amb el dit menut 13 , els fóra facil de fer[ -ho]. Més: Jesucrist és tan Iliberal i de tan gran generositat, que cap cosa [no] pot oposar-se-li, i per aixo féu que els seus amics fossin tan lliures 160 i tan subtils i tan penetrants, que cap cosa no pot oposar-se'ls, ni impe– dir[-los el pas] ni retenir[-los], ans més tost poden entrar i sortir, les portes barrades, sense haver[-les] for9ades, [talmentJ com Jesucrist féu després de la seva resurrecció 14 • Encara més, que Déu és impassible i no pot tenir cap malaltia; així 1G5 atorga a aquells [amicsJ que no poguessin tenir [cap] enfermetat en el cos. D'escreix: Déu és de tan gran dol9or, que no hi ha cap bon plaer que no provingui d'Ell; que Ell és com un convit en que hi ha tota [mena de] bons queviures, i tan plaents, que aquell qui se'n delita tant més en pren i n'ha major plaer. I per aixo els sants, que reben tothora la seva dolcesa, 170 no podrien desitjar [cap] altra cosa sinó aquella dol9or que d'Ell perceben. Ultra aixo, Déu és d['una] plena saviesa, i n'ha donada tant als seus amics, que res [no] freturen, i no els cal demanar res [del] que ells sa– ben si ho volen. Encara: Déu és amor, i els n'atorga tanta, que ells s'estimen els uns 175 als altres tant com [les parts] interiors del cos [76r] poden amar les fo– ranes; i tot alfo que un vol, [ho] vol també l'altre. Més: Déu és etern, i per aixo fa tots els seus amics, en el susdit lloc, de tan noble natura, que no poden mai ésser anihilats ni envellir, ans viuran eternament amb Ell. 1so Per totes aquestes coses podeu, dones, comprendre com és [de] gran la bondat que hi ha en Ell, que així atorga als seus amics tota la bondat que [EllJ té. Encara féu més per ells: que els dona a Si mateix; que els féu tan bells, que cadascú contempla en ell [mateix] la bellesa de la Trinitat,. 165 així com [un] hom [es] mira en un espill que és al seu davant. 12 Locutio fo'oxs 1.a:p:n:pó,·r,,e< µsisosa; 'Í) ,,;, ·n).tt~ vertí potest vel 'més gran que el sol' .. vel 'més gran que al sol'. 1s Cf. Is. 40, 12; Me. 11, 23; 1 Cor. 13, 2. 11 Cf. Jo. 20, 26.