BCCCAP00000000000000000000821

OPUSCULUM ARNALDI DE VILLANOVA NONDUM EDITUM 221. I tots els sants estan en el Creador com [el] peix en la mar - els ,quals peixos viuen tostemps amb joia, sense enuig, sense tedi i sense mancanc;a d'aigua. Car talment així els sants beuen i mengen la dolcesa de Déu; i, com més en beuen, en tenen més gran desig. I aquella dolcesa, rnl'i no pot minvar, i molt menys que l'aigua de la mar; car, talment com tots els rius provenen de la mar i tots hi retornen 6 , així la bondat de nostre Senyor i [la seva] dolcesa, per més que tothora es vessin damunt tots, retornen a Ell; i en res no minven ni disminueixen 7 , perque són tan grans, que no tenen fi ni possibilitat [de finir]. Car, si tots els sants no 110 fessin altra cosa sinó entendre la gran bondat d'Aquell, no podrien pas •extreure [una imatge de] la gran bondat i la gran amor, per la qual Ell adrec;a i envía a la terra el seu Fill benei:t. I amb aixo podeu comprendre com són de grans tots els altres béns que, ensems amb aquests, estan en Ell, els quals vessa damunt tots els 115 ·seus sants. I aixo volia significar el retol que era escrit en el primer fermall, on •era escrit: Déu sera tot en totes les coses 8 • En el segon fermall del llibre era escrit: « Admirable Déu en els seus sants » 9 • I no hi ha anima d'home que pugui entendre com Déu és admi- 120 rable en els seus sants. Pero us recontaré el que esdevingué, no fa gaire temps, a [una] persona que jo conec, la qual era en preguera (o abans .de les matines o després de les matines), i comenc;a de meditar en Jesu– crist, com seu a la part dreta de Déu Pare, i, enmig d'aixo, tot el seu cor i tot el seu esperit fou enlairat de tal manera, que li semblava d'ésser en 12!l un lloc, el qual era més gran que tot el món, i més resplendent, i de [75r] pertot més pur que el [mateix] sol no [ho] era; i era ple d'una multitud tan bella i tan gloriosa, « que llengua d'home no [ho] podria [pas] expli- car » 10 • I li semblava que en tots ells veia Jesucrist tan gloriós, que cap anima creada no [ho J podria entendre; i vestía aquell gloriós vestit que 1J-O havia rebut de nostra Senyora per al seu cos gloriós ; i en les seves mans i en els seus peus apareixien els senyals de les nafres que rebé per amor de nosaltres; i semblava que tenien forats, i [que] d'aquells forats eixien raigs de tan gran resplendor, que semblava que fos un abís esplendent, així com la beutat envoltava tot el [seu] cos. I així aquell goriós cos 135 era tan resplendent i tan pur, que, dedins, hom veia clarament l'anima 11 , i hom podia veure-s['hi] més clarament que en cap mirall, i en Ell hom podia veure tots els angels i tots els sants. La seva persona era tan graciosa, que els angels no podien assaciar-se de mirar-lo i d'aspirar[-hiJ, i, com més el miraven, més desitjaven esguar- !40 dar-lo. I el qui hagués pogut considerar la bondat i la bellesa que era en Ell, l'hauria estimat tant, que totes les altres coses li foren amargants. 6 Cf. Eccle. l, 7. 7 Cf. cundem versum. 8 Cf. notam 1, supra. o Cf. notam 2, supra. 10 Cf. notam 4, supra. 11 De hoc Joco vide supra p.216. MMP I - 17