BCCCAP00000000000000000000821

220 MICHAEL BATLLORI '60 les consolacions d'aquest món se li canviaren en dany, fins a semblar-li que en aquest món no hi ha res tant digne ni tan dol<; com suportar les penes i els castigs d'aquest món per amor del seu Creador. Després passava a les lletres d'or; i hi aprengué a cobejar les coses celestials. ,65 I en el llibre esmentat troba escrita tota la vida que el Crist mena en la terra, des de la seva naixen<;a fins que se'n puja al cel. Després de tot aixo, ella comen9a de rumiar com el benei:t Fill de Déu seu a la dreta part del seu Pare gloriós. Empero ella tenia encara els ulls del cor tan entenebrits, que no podia contemplar nostre Senyor en 70 el cel, ans calia que ella tothora s'adrecés al comen<;ament de la vida que Jesucrist mena en la terra, fins a tant que no hagués ordenada la seva propia vida. En el model d'aquell llibre [ella] estudia molt de temps, de la manera susdita. I, ara no fa gaire, li esdevingué un jorn, de bon matí3, que ella 75 era en preguera i comen9a de meditar aquell llibre, com solia, i al poc temps li sembla, de cop, que el llibre s'obria, i dedins era com un formós mirall. I d'aquell [llibre] [74r] el que ella veié dintre jo no ho explicaré gaire bé, perque no hi ha cap anima que pugui comprendre-ho, ni cap llengua [capa<;] d'exposar-ho 4 • Empero, si Déu em dóna una mica de ;so gracia, ho recordaré [prou] bé. Dintre aquell llibre apareixia un lloc placevol, el qual era tan gran, que tot el món semblava un granet d'ordi5, comparat amb ell. I en aquell lloc apareixia una llampant esplendor, que es mostrava composta de tres parts, talment com a constitu'ida per tres persones; pero [cap] boca S5 humana no deu parlar-ne. D'aquella resplendor sortien tots els béns que poden existir. I en provenia [la] vera Saviesa, per la qual totes les coses foren fetes i creades. Alla hi havia la for<;a i el poder i el voler, que totes les coses obeeixen. D'alla provenien tanta de dolcesa i [un] tan gran aliment, que els angels i les animes n'eren tan assaciades, que cap altra ·90 cosa no podien desitjar. D'alla procedía [una] olor tan plaent, que atreia rera seu totes les virturs i totes les forces d'aquelles [coses]. D'alla bros– tava [un] tan gran desig d'amor, que totes les amors d'aquest món no són sinó grans amargors en comparació d'aquella. D'alla brollava una tan gran bondat de cor, que cap home no podría comprendre. ·95 I, quan els angels i els sants esguarden la gran beutat de nostre Senyor, i entenen la seva bondat i la seva dolcesa, [n']heuen tan gran gloria i tan gran plenitud, que no poden estar-se de cantar; pero fan una melodia tota nova, la qual és tan plaent, que cap [altra] melodía podría comparar-s'hi. I aquella melodía és difosa per tots els estols deis angels •100 i deis sants, del primer a l'últim. I, tantost aquella melodía és finida, en comencen una altra tota nova; i aquelles [74v] melodies perduren sense fi. 3 Hic verto xcq;d; 1;:G,v Op:Jpov 'de bon matí', minime vero 'durant les matines', quia tota locutio videtur hoc exigere, quanvis inferius (lin. 123) op'ípov certo matutinum significet. • Cf. 2 Cor. 12, 4. o In textu graeco xóxxos xá 1 xpou pro: xóxxos i<GÍXpuos, 'granum hordaceum' ve! 'granum roris rnarini '.