BCCCAP00000000000000000000821

OPUSCULUM ARNALDI DE VILLANOVA NONDUM EDITUM 219 ha feta: perque aquesta persona, per la gracia de nostre Senyor, tenia 11,,, gravada en son cor la santa vida que Jesucrist havia duta en la terra, i els seus bons exemples i la seva doctrina. I de tal manera havia posat Jesucrist en el seu cor, que una vegada li sembla que Ell li era present, i que tenia en les seves mans un llibre tancat, per a la seva instrucció. I aquell llibre era escrit per defora amb 20• lletres blanques, negres i vermelles; i els fermalls del llibre eren escrits amb lletres daurades. I en les lletres blanques era escrita la vida i l'exemple del benei:t Fill de Déu, la qua! era tota blanca per la seva gran innocencia i per les seves santes obres. I en les lletres negres eren escrits els assots i les bufetades i les inflors i els cops i totes les infamies i 21> Iletgeses que els jueus llarn;:aren al seu rostre benei:t i que feren en el seu cos, tant, que semblava [73r] llebrós. I en les vermelles eren escrites les plagues, i la sang preciosa que fou vessada per nosaltres. Pero, ultra totes aquestes coses, hi havia en el llibre dos fermalls que el tenien tancat, els quals eren escrits amb lletres d'or. I en l'un era 30, escrit: Déu sera tot en totes les coses 1 . I en l'altre era escrit: « Admirable Déu en els seus sants » 2 • Des d'ara us diré breument com aquesta persona que veié aixo es dedica a aquell llibre. Com vingué el matí, i era desperta, ella es posava a pensar com el benei:t Fill de Déu volgué davallar a la infelicitat d'aquest 35· món, i prendre la nostra humanitat, i unir-la a la seva propia divinitat, de tal manera que Déu, que era i és immortal, morí per nosaltres. Després pensava en la gran humilitat que era en Ell. De seguida considerava com volgu~ ésser perseguit cascun día. I tot d'una meditava la seva gran paciencia, la seva gran pobresa, i com era obedient fins a la mort. I, quan 40,, havia llegit aixo ben bé en aquell llibre, ella come111;:ava de llegir en el llibre de la seva propia consciencia, que ella trobava tota plena de falsedat i d'enganys. I, quan recordava la humilitat de Jesucrist, ella es trobava plena d'orgull i de superbia. I, quan pensava que Ell volgué ésser menys– preat i perseguit, ella trobava en si mateixa tot el contrari. I, quan consi- 4¡¡.. derava la paciencia d'Ell, no en trobava gens en ella. I, quan recordava la pobresa d'Ell, no la trobava en ella mateixa, tot i desitjar d'ésser tan pobre, que en fos menyspreada. I, quan pensava com Ell [havia estat] obedient fins a la mort, no trobava en ella tant d'obediencia, quant ella hauria degut tenir. I tots aquests pensaments havia fets damunt les lletres 50· blanques en que era escrita la faisó de vida del [73v] Fill de Déu. I, quan ella hagué reconegut així totes les seves fallences, s'esfon;:ava de confor– mar ella mateixa, tant com podia, amb els exemples de la vida de Jesucrist. Encabat s'aplicava a les lletres negres, en les quals eren escrits els ultratges que hom féu a Jesucrist; i en elles aprengué de suportar les 55· penes amb paciencia. · Tot seguit estudiava les lletres roges, on eren escrites les plagues i el vessament de la sang de Jesucrist; i hi aprenia no solament a supor– tar les penes amb paciencia, ans a gaudir-se'n i tot, de manera que totes 1 Cf. J Cor. 15, 28. 2 Ps. 67, 36.