BCCCAP00000000000000000000225
vina. Por lo que es preciso afirmar la dependencia radical de la creatura respecto de su Creador por participación. Acude a esta verdad, para contrastar e! sígnífícado del ser de la creatura con el de Dios: “ens per participationem - ens per essen tiam” presenta, dentro de! sistema de contrastes empleado por S. Buenaventura, uno de los binomios en el que mejor se transparen tan la omnímoda riqueza de Dios y su absoluta independencia fren te a la precariedad del ser de la creatura y su respectiva depen dencia esencial respecto de Aquél 86 ¿Cuál es el significado que pretende dar a este modo de de pendencia esencial? La respuesta nos la ofrece en un texto clave de sus Conferencias sobre el Hexaémeron. Se encuentra en la col!. 12, expresamente dedicada al tema de Dios en cuanto ejemplar de todas las cosas, y puede considerarse corno la mejor expresión y colofón de su pensamiento sobre el tema que nos ocupa ‘. Precisa textualmente: “Creatura egreditur a Creatore, sed non per naturam, quia alterius naturae est: ergo per artem, cum non sit alius mo dus emanandi nobilis quam per naturam, vel per artem si- ve ex voluntate; et ars illa non est extra ipsum: ergo est agens per artem et volens: ergo necesse est, ut habeat ra tiones expressas et expressivas. Si enim det huic reí formam, per quam distinguitur ab alia re, vel proprietatem, per quam ab alia distinguitur; necesse est, ut habeat formam idealem, immo formas ideales. Sic enim in plurali vocantur a Sane tis” 88 86. “Item, si est ens per participationem est ens per essentlam: quia participatio non dicitur nisi respectu alicuius essentialiter habiti ab ah quo, cum omne per accldens teducatur ad per se; sed quodhibet ens aliud a primo ente, quod Deus est, habet esse per participationem, illud autem solum habet esse per essentiam: ergo, etc.” (Miist. Trinit., q.1, a.1, f.17: y, 47a). “Item, ens per parttcipationem ab eo habet esse, quod est ens per essentiam, quia fiuit ab eo” (Hexaem., cohl.1O, n.16: y, 379a). Cfr. Hexaem., cohl.1O, n.15: y, 379a. 87. “De divisione tractatio quinta, quae est tertía de speclositate fi del et aglt de Deo, ut est exemplar omnlum rerum” (Hexaem., coll.12: V, 384a-387b). 88. Ibid., n.3: y, 385a. “Creatura enim egreditur a Creatore non ut per naturam, sed per artem, quae non est exemplar ipsum, sicut forte Plato posult. Sed haec ars est agens a proposito agens et volens; ideo oportet quod habeat formas expressas et expressivas.. .“ (Ibid., visto 2, cohl.5, nn.3-6: Ed. Delorme, p. 141). Cfr. 1 $ent., a.6, a. un., q.3 e: 1, 130a; Ibid., d.35, a. un., q.1: 1, 600a-602b; d.45, a.2, q.1, £.4: 1, 803a; II Sent., d.1, p.1, a.1 ad 3.4: II, 17b; d.16, club. 4 res?.: II, 408a; Scient. Ckr., q.2: Y, 6a-lOb. 129
Made with FlippingBook
RkJQdWJsaXNoZXIy NDA3MTIz