BCCCAP00000000000000000000225
ta, toda creatura queda referida total y constitutivamente al Crea dor y distinguida radicalmente de El . La acción creadora, en consecuencia, es considerada como algo específicamente propio de Dios 78, que no puede comunicarse a creatura alguna . En ella se manifiesta de la forma más clara la q.1, f.4: II, 15a). “Item, efficiens et finis sunt causae correlatlvae, ergo quod non est ab alio, non est ad aliud; sed omnia sunt ad aliud secun dum omne quod sunt, quia secundum omne quod sunt, appetunt bonum; et status non est nisi In summo bono. Et quod ista ratio slt bona, osten ditur. Si enim bonum et ens convertuntur, ergo quod est se ipso ens se lpso est bonum; sed quod se ipso est bonum, non est propter aliquid aliud: ergo quod non est ab alio, non est propter aliud. SI ergo omnia mundana secundum se tota sunt propter aliud; ergo sunt ab alio” (Ibid., f.5: II, 15a). Cfr. Myst. Trinit., q.7, a.l c:V, 107b. 77. “Creatlo autem dicit relationem secundum medium modum, quoniam ipsa creatura essentíaliter et totaliter a Creatore dependet” (II $ent., d.1, p.1, a.3, q.2 c: II, 35a). “Dico, quod creatío, quae est pas sio, accldens non est, quia relatio creaturae ad Creatorem non est acci dentalis, sed essentialls. Similiter, potentia materiae non est accidens materlae, sed essentialis, quia “hoc lpso quod est, ad alterum est...” (Hexaem., coll.4, n.8: y, 350a). “Ad ilud quod oblicitur, quod creatura se lpsa refertur; dicendum, quod referri se ipso potest intelligi tripliciter: aut quia ínter rei respectum et essentlam non cadit medium, quia lpsa essentia essen tialit er dependet; et sic quidem reperitur In creaturis...” (1 Sent., d.26, a.un ., q.1 ad 6: 1, 453b). “Item, si est ens respectivum, est ens absolutum ; sed ens absolutum a nullo dependens non potest esse nisi quod nihil reclpit aliunde; hoc autem est ens primum, omne autem aliud ens est habens aliquid de dependentia...” (Yyst. Trinit., q.1, a.1, f.14: y, 46b). Cfr. II Sent., d.1, p.1, a.3, q.2, ff. 2.3: II, 34a; Hexae2n., coll.1O, n.17: V, 379b; Ibid., coll.11, n.9: V, 381b. Aparece de nuevo en es te punto la prevalencia de la concepción metafísica platónico-agusti niana frente a la aristotélica, que Irrumpe de modo llamativo en las Conferencias sobre eZ He.taemeron. Aquélla resaltará de forma particu lar la Inconsistencia de los seres; ésta, en cambio, la sustantividad y au tonomía de las cosas. Désde este aspecto creemos que deben interpretar- se las diferencias existentes entre el pensamiento bonaventuriano y de Sto. Tomás, al referirse a este tema particular del significado de la rea lidad creada. En la concepción bonaventuriana prevalece la primera pos tura. En la concepción de Sto. Tomás, la orientación aristotélica. Cfr. O. GONZAiEz, op. cit., pp. 544-545, para quien 5. Buenaventura ha resal tado como nadie en la Edad Media esta inconsistencia óntlca de los se res. En la segunda parte, analizaremos este aspecto con más detención. 78. “Summae enim bonitatis est communicare creaturae operatío nes nobiles, secundum quod ipsa nata est suscipere; et creatura aliquid potest facere in reparatione, quamvis solius Dei slt operan in primaria rerum productione, ubi non est operatio in allquam materlam praela centem” (III Sent., d.20, a.un .. q.2 ad 6: III, 422b). Cfr. II Sent., d.1, p.1, a.2, q.2: II, 28a-30b; Ibid ., d.1 5, a.2, q.3 contra 4: II, 38Gb; IV $ent. , d.1 , p.1, a.un. , q.1, contra 1 et ad 1: IV-1, ha et 12b; IbkZ., d.1, p.1, a.un ., q.4 a d 5: IV-1, 22a; Ibid., d.1O, p.2, a.1, q.3 e: IV-1, 232b; Brevil., p.4 , c.1: V, 241a; Ibid., p.5, c.3: y, 255a; Donis, coll.8, n.15: y, 497a. 79. “Ratio autem, quare omnipotentia communicanl non potest ah cui creaturae, est, quia omnis creatura eo ipso quod ex nihilo est, deficlt a summa stabilitate, unde non existit per se ipsam; deficlt a summa sim- 124
Made with FlippingBook
RkJQdWJsaXNoZXIy NDA3MTIz